Preguntes que segurament tens, abans de decidir-te, sobre el procés de la teràpia infantil:
Tots tenim dubtes, i quan es tracta dels nostres fills, encara més.
He inclòs algunes de les preguntes que més sovint em feu les famílies, per si et poden ajudar a aclarir el teu cas.
De totes maneres, pots enviar-me un e-mail amb altres neguits o preguntes relacionades.
Sóc aquí per ajudar-vos, al teu petit i a la família.
En quins casos està indicat iniciar un procés d'acompanyament familiar?
Alguns dels símptomes que acostumen a indicar que un infant necessita aquest tipus de suport són:
- Baix rendiment escolar
- Hiperactivitat
- Problemes de conducta, com ara enrabiades, agressivitat o ira excessiva
- Dificultat per dormir
- Dificultat per mantenir l’atenció
- Conductes obsessives i repetitives
- Canvis en la gana
- Timidesa o problemes de relació social
- Pors inexplicables
- Canvis importants en el comportament emocional
- Dificultats per relacionar-se amb altres infants o adults
- Reaccions emocionals molt intenses o inesperades
- Ansietat, pors intenses o fòbies
- Comportaments repetitius o compulsius
Tots aquests símptomes suggereixen que l’infant està experimentant dificultats emocionals que podrien beneficiar-se de la teràpia sistèmica familiar. La clau és que no cal esperar que es produeixi una «crisi» per buscar ajuda. Quan els pares detecten canvis preocupants en el comportament o les emocions del seu fill o filla, és el moment de consultar una terapeuta especialitzada.
Quins tipus de casos atens?
Des de l’assessorament en casos menys greus fins a la intervenció terapèutica completa.
En casos de traumes complexos, es tracta no només l’impacte emocional sinó també, i sobretot, el desenvolupament.
Especialitats principals:
- Teràpia infantil sistèmica: Per a infants amb dificultats emocionals, conductuals o relacionals
- Teràpia familiar: Treballem amb tota la família per resoldre dinàmiques relacionals complexes
- Traumateràpia infantil: Especialització en trauma complex, abús i negligència
- Teràpia postadoptiva: Especialitzada en famílies adoptives i acompanyament postadoptiu
- Teràpia d’adolescents: Problemes específics de l’etapa adolescent
- Assessorament terapèutic: Per a situacions menys complexes en què l’orientació és suficient
En cas de famílies adoptants, hi ha alguna diferència en la teràpia?
Una família adoptiva és el mateix tipus de família que una família amb fills biològics.
El procés d’acompanyament és el mateix.
Tot i això, com és normal, els infants que han passat per un procés d’adopció i han canviat de figures maternes i/o paternes i d’entorn tenen més tendència a presentar algun desajust emocional.
Per què?
Els infants adoptats porten amb ells una història de trauma: la pèrdua de la família biològica, possibles situacions de maltractament, negligència o experiències en orfenats. Aquesta història no desapareix pel fet de ser adoptats.
Símptomes habituals en infants adoptats:
– Ansietat d’abandonament (por que els nous pares els abandonin)
– Dificultats per confiar i establir vincles emocionals
– Reaccions exagerades davant de petits conflictes
– Necessitat de control (perquè en el passat no podien controlar res)
– Conductes de comprovació constant (posar a prova si els pares realment els estimen)
– Problemes de conducta o regressió emocional
– Dificultats en les relacions socials
Teràpia postadoptiva sistèmica:
– Treballem el trauma des de la seguretat emocional
– Reconstruïm el vincle entre la família i l’infant
– Ensenyem als pares a entendre aquestes conductes com una forma de «comunicació»
– Processem la història adoptiva de manera segura i saludable
Important: No és culpa vostra. Les conductes són senyals que l’infant necessita ajuda per processar el seu passat i sentir-se segur dins la nova família.
És un procés ràpid?
Quan sabrem si la teràpia sistèmica és l'adequada en el nostre cas?
Sempre es tracta de sessions de teràpia?
Si el cas és lleu, com es procedeix?
En els casos en què el dany emocional és més lleu i s’ha detectat a temps, amb un assessorament pot ser suficient.
Diferència entre assessorament i teràpia:
- Assessorament terapèutic: Per a situacions menys complexes. Els pares reben orientació sobre com entendre i respondre al comportament de l’infant. Habitualment, entre 4 i 8 sessions són suficients.
- Teràpia completa: Per a problemes més complexos. Inclou sessions amb l’infant i amb la família, processament del trauma i canvi de les dinàmiques relacionals. Generalment, té una durada de 3 mesos o més.
Quina opció és adequada per a vosaltres?
Després de la valoració inicial, et recomanaré l’enfocament que s’ajusti millor al vostre cas. No tothom necessita una teràpia intensiva; alguns casos es poden resoldre amb un bon assessorament i una orientació de qualitat.
Ens podràs ajudar com a família durant el procés?
Entenent què li passa, us donaré eines i pautes per saber interpretar-lo i ajudar-lo.
Què significa «ajuda familiar»?
Sessions amb els pares: Expliquem com entendre el comportament de l’infant com una forma de comunicació, no com a «maldat».
Estratègies pràctiques: T’ensenyem com respondre en situacions difícils.
Canvi de dinàmiques: Treballem junts per canviar els patrons que perpetuen el problema.
Millora de la comunicació: Aprens a comunicar-te amb el teu fill o filla d’una manera que pugui escoltar-te.
Important:
La majoria dels canvis sostenibles provenen de canvis en la família, no només en l’infant. Per això treballem amb tota la família, no només amb el petit o la petita.
Els pares són els principals agents del canvi. La teràpia us dona eines i us empodera per aconseguir-ho.
Com ens comunicarem amb tu durant el procés?
Les sessions amb els infants són sempre presencials.
Amb les famílies també, tot i que, en casos molt puntuals, en podem fer alguna per videoconferència.
Canals de comunicació:
Sessions presencials: A l’Espai Yukann’a, un espai terapèutic segur i preparat per als infants.
Comunicació entre sessions: Per telèfon o correu electrònic per a dubtes o emergències.
Sessions en línia amb els pares: En casos excepcionals (viatges, emergències).
Seguiment regular: Et mantindré informat/da de l’evolució.
On ens trobem?
Espai Yukann’a – Rambla de Ferran, 53, 3r 1a, 25007 Lleida
Telèfon: +34 619 06 90 65
WhatsApp disponible
Pots contactar amb mi per a qualsevol pregunta abans de començar.
Ens podràs fer un informe de part per a un judici?
Tots els processos en què participo estan enfocats en el benestar dels infants.
No faig informes de part per a un judici perquè això entra en contradicció amb el benestar que busquem per als petits.
Per què no?
Un informe per a un judici es pot utilitzar en contra de l’infant o d’un dels progenitors.
El nostre objectiu és que l’infant se senti segur, no que es converteixi en una «arma» dins d’un conflicte legal.
La confidencialitat terapèutica es pot veure compromesa quan l’informe es fa per a tercers.
El focus ha d’estar en la salut i el benestar de l’infant, no en qui «guanya» el judici.
Què sí que puc fer?
Informes confidencials per a ús intern de la família.
Recomanacions sobre el benestar de l’infant.
Comunicació directa amb els jutjats si és necessari, prioritzant sempre l’interès de l’infant.
Si necessites un informe per a un judici, et puc recomanar altres professionals especialitzats en aquest àmbit.
Quins tipus de problemes de conducta tractem?
Problemes de conducta habituals que tractem:
Ràbia, agressivitat o ira excessiva
Desobediència persistent o desafiament constant
Mentides o robatoris (cerca de control o d’atenció)
Comportaments impulsius o temeraris
Hiperactivitat o manca d’atenció
Conductes obsessives o repetitives
Aïllament social o retraïment emocional
Comportaments sexuals inadequats
Autolesions o conductes d’autolesió
Problemes de control d’esfínters (enuresi, encopresi)
Quina n’és l’arrel?
Poques vegades el problema de conducta és «maldat». Generalment és:
Una forma de comunicar dolor emocional o trauma
Una cerca d’atenció o validació
Una reacció davant la inseguretat o l’ansietat
Una manca d’habilitats per autoregular-se
Una conseqüència de dinàmiques familiars complexes
La meva feina:
No consisteix a castigar la conducta, sinó a entendre què està comunicant l’infant i canviar allò que genera aquesta necessitat de comunicar-se d’aquesta manera.