Preguntes que segurament tens, abans de decidir-te, sobre el procés de la teràpia infantil
Tots tenim dubtes, i quan es tracta dels nostres fills, encara més. He inclòs algunes de les preguntes que més sovint em fan les famílies, per si et poden ajudar a aclarir el teu cas.
De totes maneres, pots enviar-me un e-mail amb altres neguits o preguntes relacionades. Sóc aquí per ajudar-vos, al teu petit i a la família.
En quins casos està indicat iniciar un procés d'acompanyament familiar?
Alguns dels símptomes que acostumen a indicar que un infant necessita aquest tipus de suport són:
• Baix rendiment escolar.
• Hiperactivitat,
• Problemes de conducta, com ara rebequeries, agressivitat o ira excessiva.
• Dificultat per dormir.
• Dificultat per mantenir l'atenció.
• Conductes obsessives i repetitives
• Canvis en la gana.
• Timidesa o problemes de relació social
• Pors inexplicables.
• Canvis importants en el comportament emocional.
• Dificultats per relacionar-se amb altres infants o adults.
• Reaccions emocionals molt intenses o inesperades.
• Ansietat, pors intenses o fòbies.
• Comportaments repetitius o compulsius.
Tots aquests símptomes suggereixen que l'infant està experimentant dificultats emocionals que podrien beneficiar-se de la teràpia sistèmica familiar. La clau és que no cal esperar que es produeixi una «crisi» per buscar ajuda. Quan els pares detecten canvis preocupants en el comportament o les emocions del seu fill o filla, és el moment de consultar una terapeuta especialitzada.
Quins tipus de casos atens?
Des de l'assessorament en casos menys greus fins a la intervenció terapèutica completa. En casos de traumes complexos, es tracta no només l'impacte emocional sinó també, i sobretot, el desenvolupament. Especialitats principals:
• Teràpia infantil sistèmica: per a infants amb dificultats emocionals, conductuals o relacionals.
• Teràpia familiar: treballem amb tota la família per resoldre dinàmiques relacionals complexes.
• Traumateràpia infantil: especialització en trauma complex, abús i negligència.
• Teràpia postadoptiva: especialitzada en famílies adoptives i acompanyament postadoptiu.
• Teràpia d'adolescents: problemes específics de l'etapa adolescent.
• Assessorament terapèutic: per a situacions menys complexes en què l'orientació és suficient.
En cas de famílies adoptants, hi ha alguna diferència en la teràpia?
Una família adoptiva és el mateix tipus de família que una família amb fills biològics. El procés d'acompanyament és el mateix. Tot i això, com és normal, els infants que han passat per un procés d'adopció i han canviat de figures maternes i/o paternes i d'entorn tenen més tendència a presentar algun desajust emocional. Per què? Els infants adoptats porten amb ells una història de trauma: la pèrdua de la família biològica, possibles situacions de maltractament, negligència o experiències en orfenats. Aquesta història no desapareix pel fet de ser adoptats. Símptomes habituals en infants adoptats:
• Ansietat d'abandonament (por que els nous pares els abandonin).
• Dificultats per confiar i establir vincles emocionals.
• Reaccions exagerades davant de petits conflictes.
• Necessitat de control (perquè en el passat no podien controlar res).
• Conductes de comprovació constant (posar a prova si els pares realment els estimen).
• Problemes de conducta o regressió emocional.
• Dificultats en les relacions socials.
Teràpia postadoptiva sistèmica: treballem el trauma des de la seguretat emocional, reconstruïm el vincle entre la família i l'infant, ensenyem als pares a entendre aquestes conductes com una forma de «comunicació», i processem la història adoptiva de manera segura i saludable. Important: no és culpa vostra. Les conductes són senyals que l'infant necessita ajuda per processar el seu passat i sentir-se segur dins la nova família.
És un procés ràpid?
Són processos que duren força temps; estem parlant de mesos o potser d'anys. Tota la família s'hi ha de comprometre per anar recol·locant la situació. Així és com els canvis en el petit o la petita aniran acompanyats de canvis en el nucli familiar. Durada segons el cas:
• Casos simples (4-8 sessions): qüestions puntuals, ajustaments a canvis específics.
• Casos moderats (3-6 mesos): problemes de conducta persistents, dificultats relacionals.
• Casos complexos (6-12 mesos o més): trauma complex, famílies adoptives amb dificultats significatives, trastorns de conducta importants.
Per què triga? El canvi emocional no és ràpid. Requereix que l'infant desenvolupi noves maneres de relacionar-se, que els pares canviïn els seus patrons de resposta i que el sistema familiar es reorganitzi. Però els primers canvis positius generalment es comencen a notar durant les primeres 3-4 sessions. El compromís és clau: la teràpia funciona quan tota la família està disposada a canviar, no només l'infant.
Quan sabrem si la teràpia sistèmica és l'adequada en el nostre cas?
A la primera reunió, que és amb els pares o tutors de l'infant, compartirem la història que us ha portat fins aquí. A la sessió amb l'infant és quan podré aprofundir en l'origen del dolor que pateix i que provoca les seves reaccions conductuals. Segons la meva experiència, aquesta teràpia, basada en un enfocament holístic de la traumateràpia, és actualment l'opció més eficaç. Per què la teràpia sistèmica és adequada?
• Perquè entén que el comportament de l'infant és una forma de comunicació del sistema familiar, no un «defecte» de l'infant.
• Perquè treballa amb tota la família, no només amb l'infant de manera aïllada.
• Perquè és especialment efectiva en casos de trauma, adopció i dinàmiques familiars complexes.
• Perquè els canvis es produeixen en tota la família, no només en l'infant.
Primera sessió (valoració): t'explicaré com funciona, quins són els passos i si és la millor opció per al vostre cas. No és una promesa, sinó una valoració honesta basada en la vostra història.
Sempre es tracta de sessions de teràpia?
En els casos en què el dany emocional és més lleu i s'ha detectat a temps, amb un assessorament pot ser suficient. Diferència entre assessorament i teràpia:
• Assessorament terapèutic: per a situacions menys complexes. Els pares reben orientació sobre com entendre i respondre al comportament de l'infant. Habitualment, entre 4 i 8 sessions són suficients.
• Teràpia completa: per a problemes més complexos. Inclou sessions amb l'infant i amb la família, processament del trauma i canvi de les dinàmiques relacionals.
Generalment, té una durada de 3 mesos o més. Després de la valoració inicial, et recomanaré l'enfocament que s'ajusti millor al vostre cas. No tothom necessita una teràpia intensiva; alguns casos es poden resoldre amb un bon assessorament i una orientació de qualitat.
Ens podràs ajudar com a família durant el procés?
Entenent què li passa, us donaré eines i pautes per saber interpretar-lo i ajudar-lo. Què significa «ajuda familiar»?
• Sessions amb els pares: expliquem com entendre el comportament de l'infant com una forma de comunicació, no com a «maldat».
• Estratègies pràctiques: t'ensenyem com respondre en situacions difícils.
• Canvi de dinàmiques: treballem junts per canviar els patrons que perpetuen el problema.
• Millora de la comunicació: aprens a comunicar-te amb el teu fill o filla d'una manera que pugui escoltar-te Important: la majoria dels canvis sostenibles provenen de canvis en la família, no només en l'infant.
Per això treballem amb tota la família, no només amb el petit o la petita. Els pares són els principals agents del canvi: la teràpia us dona eines i us empodera per aconseguir-ho.
Com ens comunicarem amb tu durant el procés?
Les sessions amb els infants són sempre presencials. Amb les famílies també, tot i que, en casos molt puntuals, en podem fer alguna per videoconferència. Canals de comunicació:
• Sessions presencials: a l'Espai Yukann'a, un espai terapèutic segur i preparat per als infants.
• Comunicació entre sessions: per telèfon o correu electrònic per a dubtes o emergències.
• Sessions en línia amb els pares: en casos excepcionals (viatges, emergències).
• Seguiment regular: et mantindré informat/da de l'evolució
On ens trobem? Espai Yukann'a — Rambla de Ferran, 53, 3r 1a, 25007 Lleida. Telèfon: +34 619 06 90 65. WhatsApp disponible. Pots contactar amb mi per a qualsevol pregunta abans de començar.
Ens podràs fer un informe de part per a un judici?
Tots els processos en què participo estan enfocats en el benestar dels infants. No faig informes de part per a un judici perquè això entra en contradicció amb el benestar que busquem per als petits. Per què no?
• Un informe per a un judici es pot utilitzar en contra de l'infant o d'un dels progenitors.
• El nostre objectiu és que l'infant se senti segur, no que es converteixi en una «arma» dins d'un conflicte legal.
• La confidencialitat terapèutica es pot veure compromesa quan l'informe es fa per a tercers.
• El focus ha d'estar en la salut i el benestar de l'infant, no en qui «guanya» el judici.
Què sí que puc fer? Informes confidencials per a ús intern de la família, recomanacions sobre el benestar de l'infant, i comunicació directa amb els jutjats si és necessari, prioritzant sempre l'interès de l'infant. Si necessites un informe per a un judici, et puc recomanar altres professionals especialitzats en aquest àmbit.
Quins tipus de problemes de conducta tractem?
Problemes de conducta habituals que tractem:
• Ràbia, agressivitat o ira excessiva.
• Desobediència persistent o desafiament constant.
• Mentides o robatoris (cerca de control o d'atenció).
• Comportaments impulsius o temeraris.
• Hiperactivitat o manca d'atenció.
• Conductes obsessives o repetitives.
• Aïllament social o retraïment emocional.
• Comportaments sexuals inadequats.
• Autolesions o conductes d'autolesió.
• Problemes de control d'esfínters (enuresi, encopresi).
Quina n'és l'arrel? Poques vegades el problema de conducta és «maldat». Generalment és:
• Una forma de comunicar dolor emocional o trauma.
• Una cerca d'atenció o validació.
• Una reacció davant la inseguretat o l'ansietat
• Una manca d'habilitats per autoregular-se.
• Una conseqüència de dinàmiques familiars complexes.
La meva feina no consisteix a castigar la conducta, sinó a entendre què està comunicant l'infant i canviar allò que genera aquesta necessitat de comunicar-se d'aquesta manera.